Eduquemos a los niños a comer bien

L’obesitat s’està convertint, en els països desenvolupats, en un problema tan transcendent com la desnutrició infantil en els països subdesenvolupats. La preocupació de l’OMS és que es converteixi en epidèmia: l’epidèmia del segle XXI.

Més de 300 milions de persones adultes al món pateixen obesitat, d’aquestes 110 són nens. L’alarma no és solament per les xifres escandaloses, sinó per les greus conseqüències que se’n poden derivar. Hi ha un lligam molt clar entre obesitat i malalties cròniques no transmissibles. De fet, dels deu factors de risc identificats per l’OMS com a clau per al desenvolupament de malalties cròniques, cinc estan relacionats amb l’alimentació i l’activitat física. L’obesitat, el sedentarisme, la hipertensió, la hipercolesterolèmia i el consum insuficient de fruita i verdura són, segons l’OMS, els factors de risc clau per al desenvolupament de malalties cròniques.

Causes de l’obesitat

L’augment de l’obesitat infantil es deu a canvis en el seu estil de vida: uns hàbits alimentaris que s’allunyen de la dieta mediterrània i que tenen com a base l’abundància d’aliments i l’alt consum de productes molt calòrics, l’augment del sedentarisme i una disminució de l’activitat física.

El 8% dels nens espanyols no esmorzen i passen una mitjana de 2 hores i mitja al dia davant del televisor i mitja hora a l’ordinador (estudi Enkid 2001).

La dieta dels nens i adolescents es basa en un excés d’aliments sobretot d’origen animal (carn, embotit, lactis) i dels que contenen una gran quantitat de sucre i sucres refinats (brioixeria industrial, galetes, begudes carbonatades, etc.). Per altra banda, disminueix el consum d’aliments rics en fibra (fruita i verdura) i hidrats de carboni complexos.

Però, quins factors indueixen els infants i els adolescents a escollir aliments poc saludables? - Factors econòmics i geogràfics. Nuclis amb un nivell socioeconòmic baix tenen més tendència a aliments hipercalòrics perquè són més barats.
- Factors cognitius. Coneixements sobre alimentació i salut erronis duen a dietes desequilibrades.
- Factors personals. Preferències i aversions.
- Factors socials. Rebuig social del nen obès.
- Factors psicològics. L’obesitat en la infància també afecta l’estat psicològic, amb una baixa autoestima, sentiment d’inferioritat i aïllament.

Com cal actuar?

Donat que l’obesitat és una malaltia multifactorial, les estratègies per combatre-la actuen sobre els múltiples factors, amb la finalitat que els joves adoptin estils de vida saludables.

- Cal ressaltar la importància dels programes de prevenció, especialment en l’edat infantil i adolescent.

- És fonamental promoure l’adquisició d’hàbits alimentaris i un estil de vida saludable en aquesta etapa, juntament amb la promoció de l’educació nutritiva en tres àmbits: nens, escola i família.

- La prevenció ha de ser més exigent en nens amb factors de risc. La causa és un canvi social, econòmic i geogràfic, per això cal crear un entorn adequat per a l’individu en què l’accés a un estil de vida saludable sigui possible.

La solució no és posar a dieta tots els nens obesos, sinó que cal canviar les conductes.