Puig i Fontanals, Carters...

En un món de mòbils, sms, mails, facebooks, twiters i altres paraules encara més difícils de pronunciar... qui s’enrecorda dels carters???

Ara ja ningú escriu cartes i si ens visita el carter és per portar factures o multes de la zona blava.

A l’oficina de correus del poble fa molt que no arriben cartes i en Puig, lògicament, està molt avorrit. A més, el seu company de tota la vida, el senyor Marcelino, cansat d’aquest avorriment, ha decidit marxar i l’ha deixat sol.

És aquí quan arriba en Fontanals, el seu nou company. En Fontanals no té ni idea de la feina de carter. Ell és més aviat un tipus tecnològic. Però com el pare era carter, i l’avi, i el besavi... Serà en Puig qui s’encarregarà d’explicar-li meravelloses històries de carters que el captivaran.

Engrescats i entusiasmats per la seva feina, només tenen un problema. Què poden fer perquè la gent torni a escriure cartes??? Sortir de l’oficina i anar a cercar la bústia daurada. Allà podran enviar les cartes que mai van arribar al seu destí i potser faran que es recuperi el gust per escriure cartes.